No sabeu què fer un diumenge a la tarda enlloc de veure la pel·lícula simplona dels canals de sempre?
Canvieu-la per UNA DE ROMANOS com diria Joaquin Sabina. Buscant per internet he trobat aquesta llista de pel·lícules, que a més estan ordenades per períodes romans.
Que us aprofiti ;)
Fundación y Monarquía
La Leyenda de Eneas (Leggenda di Enea, Italia-Francia, 1962)
Dirección: Giorgio Rivalta
Actores: Carla Marlier, Steve Reeves, Liana Orfei, Mario Ferrari, Gianni Garko
Rómulo y Remo (Romolo e Remo, Italia, 1961)
Dirección: Sergio Corbucci
Actores: Franco Volpi, Steve Reeves, Gordon Scott, Virna Lisi, Ornella Vanoni
La República
Cabiria (Cabiria, Italia, 1914)
Dirección: Giovanni Pastrone (Guión de Giovanni Pastrone y Gabriele D’Annunzio)
Actores: Letizia Quaranta (Cabiria), Italia Manzini (Sofonisba), Luigi Chellini (Escipión), Umberto Mozzato (Fulvio), Bartolomeo Pagano (Maciste), Emilio Vardannes (Aníbal), Edoardo Davesnes (Asdrúbal), Dante Testa (Karthalo), Enrico Gemelli (Arquímedes)
Maciste (Maciste, Italia, 1915)
Dirección: Luigi Romano Borgnetto y Vincenzo Denizot
Actores: Bartolomeo Pagano, Arline Costello, Ada Marangoni, Louise Farnsworth, Robert Ormand, Leone Papa
Escipión el africano (Scipione l’Africano, Italia, 1937)
Dirección: Carmine Gallone
Actores: Annibale Ninchi, Camillo Pilotto, Fosco Giachetti, Francesca Braggiotti, Marcello Giorda
La destrucción de Corinto (Il Conquistatore di Corinto, Italia-Francia, 1961)
Dirección: Mario Costa
Actores: Jacques Sernas, John Drew Barrymore, Geneviève Grad, Gianna Maria Canale, Gordon Mitchell, Gianni Santuccio
La amada de Júpiter (Jupiter’s Darling, EEUU, 1954)
Dirección: George Sidney
Actores: Esther Williams, Howard Keel, George Sanders, Richard Haydn, William Demarest, Norma Varden
Anibal (Annibale, Italia, 1959)
Dirección: Carlo Ludovico Bragaglia
Actores: Victor Mature, Gabriele Ferzetti, Rita Gam, Milly Vitale, Rik Battaglia, Franco Silva, Terence Hill
Golfus de Roma (A Funny Thing Happened on the Way to the Forum, UK, 1966)
Dirección: Richard Lester
Actores: Zero Mostel, Phil Silvers, Buster Keaton, Michael Crawford, Jack Gilford, Annette Andre, Michael Hordern, Leon Greene
Marcus Lycinius (Marcus Lycinius, Italia, 1907)
Dirección: Arturo Ambrosio
Espartaco (Spartacus, EEUU, 1960)
Dirección: Stanley Kubrick
Actores: Kirk Douglas, Tony Curtis, Laurence Olivier, Peter Ustinov, Charles Laughton, Jean Simmons, John Gavin, Nina Foch, Herbert Lom, John Ireland, John Dall, Charles McGraw, Joanna Barnes, Harold J. Stone, Woody Strode, Peter Brocco, Paul Lambert, Nick Dennis
Astérix y Obélix contra César (Astérix et Obélix contre César, Francia, 1999)
Dirección: Claude Zidi
Actores: Gérard Depardieu, Christian Clavier, Roberto Benigni, Michel Galabru, Claude Piéplu, Daniel Prévost, Pierre Palmade, Laetitia Casta, Arielle Dombasle, Marianne Sägebrecht, Gottfried John, Jean-Pierre Castaldi, Jean-Roger Milo, Jean-Jacques Devaux
Druidas (Druids (aka) Vercingétorix, Canadá, 2001)
Dirección: Jacques Dorfmann
Actores: Christopher Lambert, Klaus Maria Brandauer, Max von Sydow, Inés Sastre, Denis Chavert, Yannis Baraban, Vincent Moscato, Bernard-Pierre Donnadieu, Maria Kavardjikova
César y Cleopatra (Caesar and Cleopatra, UK, 1945)
Dirección: Gabriel Pascal
Actores: Claude Rains, Vivien Leigh, Cecil Parker, Stewart Granger, Flora Robson, Francis L. Sullivan, Ernest Thesiger, Basil Sydney
Julio César (Julius Caesar, EEUU, 1953)
Dirección: Joseph L. Mankiewicz
Actores: Marlon Brando, Louis Calhern, Deborah Kerr, James Mason, Greer Garson, John Gielgud, Edmund O’Brien
Julio César, el conquistador de la Galia (Giulio Cesare, il conquistatore delle Gallie, Italia, 1962)
Dirección: Tanio Boccia
Actores: Cameron Mitchell, Rik Battaglia, Dominique Wilms, Carla Calò, Nerio Bernardi, Ivica Pajer, Raffaella Carrà, Cesare Fantoni
Cleopatra (Cleopatra, EEUU, 1934)
Dirección: Cecil B. DeMille
Actores: Claudette Colbert, Warren William, Henry Wilcoxon, Joseph Schildkraut, Gertrude Michael, Ian Keith
Cleopatra (Cleopatra, EEUU, 1963)
Dirección: Joseph L. Mankiewicz
Actores: Elizabeth Taylor, Richard Burton, Rex Harrison, Pamela Brown, George Cole, Hume Cronyn, Cesare Danova, Kenneth Haigh, Andrew Keir, Martin Landau, Roddy McDowall
Una reina para el César (Una Regina per Cesare, Italia, 1962)
Dirección: Piero Pierotti
Actores: Pascale Petit, Gordon Scott, George Ardisson, Rik Battaglia, Corrado Pani, Franco Volpi, Ennio Balbo, Nerio Bernardi, Aurora de Alba, Nando Angelini, Akim Tamiroff, Piero Palermini, Barbara Nardi, Nino Marchetti, Barbara Loy
Las legiones de Cleopatra (Italia-España-Francia, 1959)
Dirección: Vittorio Cottafavi
Actores: Linda Cristal, Ettore Manni, Georges Marchal, Conrado San Martín, María Mahor, Mary Carrillo, Rafael Durán, Alfredo Mayo, Tomás Blanco
La caída del Imperio Romano
Etapa imperial
La vida de Brian (Monty Python’s The Life of Brian, UK, 1979)
Dirección: Terry Jones
Actores: Terry Gilliam, John Cleese, Michael Palin, Graham Chapman, Eric Idle, Terry Jones
Poncio Pilatos (Ponzio Pilato, Italia-Francia, 1962)
Dirección: Irving Rapper
Actores: Basil Rathbone, Jean Marais, Gianni Garko, Jeanne Crain, John Drew Barrymore, Riccardo Garrone, Livio Lorenzon, Dante DiPaolo, Letícia Román
Yo, Claudio (I, Claudius, UK, 1976, serie de TV)
Dirección: Herbert Wise
Actores: Derek Jacobi, Sian Phillips, Brian Blessed, John Hurt, Siân Phillips, George Baker, Patrick Stewart, James Faulkner, Margaret Tyzack, Ian Ogilvy, Frances White, John Paul, John Rhys-Davies, Freda Dowie, Brian Blessed, Fiona Walker, Sheila White, Bernard Hepton
Ben-Hur (Ben-Hur, EEUU, 1959)
Dirección: William Wyler
Actores: Charlton Heston, Jack Hawkins, Stephen Boyd, Haya Harareet, Hugh Griffith, Martha Scott, Cathy O’Donnell, Sam Jaffe
La túnica sagrada (The Robe, EEUU, 1953)
Dirección: Henry Koster
Actores: Richard Burton, Jean Simmons, Victor Mature, Michael Rennie, Jay Robinson, Dean Jagger
Demetrius y los gladiadores (Demetrius and the Gladiators, EEUU, 1954)
Dirección: Delmer Daves
Actores: Victor Mature, Susan Hayward, Michael Rennie, Debra Paget, Anne Bancroft, Richard Egan, Ernest Borgnine
Calígula (Caligula, Italia-EEUU, 1979)
Dirección: Tinto Brass
Actores: Malcolm McDowell, Peter O’Toole, Helen Mirren, John Gielgud, John Steiner, Paolo Bonacelli, Teresa Ann Savoy
Quo vadis? (Quo vadis?, EEUU, 1951)
Dirección: Mervyn LeRoy
Actores: Robert Taylor, Deborah Kerr, Peter Ustinov, Leo Genn, Patricia Laffan, Finlay Currie, Abraham Sofaer, Buddy Baer, Marina Berti, Felix Aylmer, Nora Swinburne
Los últimos días de Pompeya (The Last Days of Pompeii, EEUU, 1935)
Dirección: Ernest B. Schoedsack
Actores: Preston Foster, Alan Hale, Basil Rathbone, John Wood, Louis Calhern, David Holt, Dorothy Wilson, Wyrley Birch, Gloria Shea
Gladiator (Gladiator, EEUU, 2000)
Dirección: Ridley Scott
Actores: Russell Crowe, Joaquin Phoenix, Connie Nielsen, Oliver Reed, Richard Harris, Derek Jacobi, Djimon Hounsou, David Schofield
Decadencia
Satiricón (Satyricón, Italia, 1969)
Dirección: Federico Fellini
Actores: Martin Potter, Hiram Keller, Capucine, Alain Cuny, Max Born, Salvo Randone, Lucía Bosé
Constantino el grande (Costantino il grande, Italia, 1962)
Dirección: Lionello De Felice
Actores: Cornel Wilde, Belinda Lee, Massimo Serato, Christine Kaufmann, Fausto Tozzi, Tino Carraro, Carlo Ninchi, Vittorio Sanipoli, Elisa Cegani, Nando Gazzolo, Carlo Tamberlani
La caída del imperio romano (The Fall of the Roman Empire, EEUU, 1964)
Dirección: Anthony Mann
Actores: Sophia Loren, Stephen Boyd, Alec Guinness, James Mason, Mel Ferrer, Christopher Plummer, Anthony Quayle, Omar Sharif, Eric Poter, John Ireland
dimecres, 25 de maig del 2011
Romanorum Vita!
Romanorum Vita o la manera de veure un carrer romà com fa més de 2000 anys!
Aprofiteu aquesta exposició que està actualment a Tarraco, capital de la Província de la Hispània Citerior o Tarraconensis. Té molt bona pinta, que no se us passi de llarg!!!A més a més, l'exposició disposa d'un catàleg on-line, material pel professorat i es pot realitzar una visita virtual, en el cas que no sigui possible desplaçar-se... QUÈ MÉS VOLEM?
http://www.romanorumvita.com/?lang=ca
En principi marxarà cap a Alacant el 24 de juny, però abans d'anar consulteu. I ja que aneu fins a la capital... que millor que realitzar una visita a una de les ciutats romanes més importants de la Hispània?
Un dia m'entretindré a fer-vos una guia de Tarraco per provincians.
Aprofiteu aquesta exposició que està actualment a Tarraco, capital de la Província de la Hispània Citerior o Tarraconensis. Té molt bona pinta, que no se us passi de llarg!!!A més a més, l'exposició disposa d'un catàleg on-line, material pel professorat i es pot realitzar una visita virtual, en el cas que no sigui possible desplaçar-se... QUÈ MÉS VOLEM?
http://www.romanorumvita.com/?lang=ca
En principi marxarà cap a Alacant el 24 de juny, però abans d'anar consulteu. I ja que aneu fins a la capital... que millor que realitzar una visita a una de les ciutats romanes més importants de la Hispània?
Un dia m'entretindré a fer-vos una guia de Tarraco per provincians.
dimarts, 24 de maig del 2011
Resum Barcino per la Sele
Com que els examens de la selectivitat estan tan aprop us ofereixo un resumet de coses que s'han de saber SÍ O SÍ de Barcino.
Espero us sigui útil
Fundació:
Barcino va ser fundada entre el 15 i el 13 aC. per l’emperador August (un cop acabades les Guerres Càntabres 19 aC) en el marc general de reorganització del territori de la península Ibèrica i de la Pax Augusta. És una ciutat de nova fundació sense precedents romans (no es coneix un campament situat aquí abans de la Colònia). Es creu que hi havia un poblat iber proper de la tribu dels Laietans (possiblement a Montjuïc).
La ciutat es creà sobre un turó (que a l’edat mitjana s’anomenarà Mont Tàber) i recreava la Roma ideal quadrada, tot i que es veu retallada per adaptar-se al terreny.
Quant a l’orografia s’ha de tenir en compte que la ciutat es crea en un terreny fèrtil (el camp o Ager), proper al mar (recursos marins i comercials) i amb bones comunicacions (ramal costaner de la Via Augusta).
D’altra banda, serà una ciutat d’ús administratiu pels Oppida del voltant.
Nom:
La ciutat s’anomenava Colonia Ivlia Avgvsta Faventia Paterna Barcino (ho sabem per una placa que es conserva al Museu d’Història de Barcelona)
• Colonia: categoria de la ciutat. Fa referència al fet que els ciutadans de l’Oppidum de Barcino tenien els mateixos drets romans que els ciutadans de Roma;
• Ivlia i Avgvsta: fan referència al fundador de la ciutat i a la seva família adoptiva;
• Faventia: demana favors (coses bones) per la ciutat;
• Paterna: parla del pare de la ciutat.
Barcino: nom de la ciutat que, segons es creu, prové de la llatinització del nom iber del poblament proper BARKENO.
Restes de la ciutat conservats:
Arran de les obres dels anys 30 al barri gòtic, es van descobrir en el subsòl de la plaça del rei les restes de dues illes de cases de la ciutat de Barcino que contenien:
• un tros de muralla del segle I (muralla fundacional de pedra petita i irregulars amb torres circulars només a les portes i cantonades);
• restes d’una Fullonica (bugaderia per rentar la roba);
• restes d’un cardo minor (un tros de carrer);
• restes d’una Cetaria (lloc on es fa el salaó del peix);
• restes d’un celler de vi urbà;
Diverses clavegueres d'època romana
• el peristil molt danyat d’una domus;
• també es conserven en el museu objectes que s’hi van trobar.
A la part exterior, a l’actual ciutat de Barcelona es poden observar:
• grans trams de la muralla del segle IV (podem distingir-la de la del segle I, perquè està feta amb grans carreus regulars, a més a més, la muralla estava constituida per un total de 76 torres rectangulars, algunes encara conservades);
• 4 columnes del temple d’August (que es conserven dins del centre excursionista de Catalunya, al carrer Paradis);
• 4 arcs de l’aqüeducte que portava aigua del riu Besòs (a la plaça 8 de març);
• l’entrada d’aquest aqüeducte i de l’hipotètic aqüeducte que venia de Collserola (a la casa de l’Ardiaca, entre plaça de la catedral i carrer del Bisbe);
• les restes de les dues portes decumanes (al començament del carrer del Bisbe i al pati Llimona) de les quals només es conserva un dels 3 forats que conformarien la porta;
• una mica més allunyat conservem una Necròpolis de la ciutat (cementiri), situada a la plaça vila de Madrid (les necròpolis estan situades sempre fora del perímetre de la ciutat per llei i higiene).
Parts de ciutat romana que no conservem:
• El fòrum de la ciutat (pren part de la plaça Sant Jaume, Palau de la Generalitat i els edificis situats a la banda contrària del carrer del Bisbe, que és on hi ha les restes del temple): era una plaça porticada, que es troba a totes les ciutats de fundació romana i que es trobava a l’encreuament del Cardo Maximus (Nord-Sud) i el Decumanus Maximus (Est-Oest). Era el nucli polític (representat per la Cúria que feia d’ajuntament), social (la basílica que servia de jutjats) i religiós (temple);
• Carrer Cardo Maximus (coincideix amb els carrers actuals de Call i Baixada de Llibreteria);
• Carrer Decumanus Maximus (coincideix amb els actuals carrers de Bisbe, Ciutat i Regomir).
Espero us sigui útil
Fundació:
Barcino va ser fundada entre el 15 i el 13 aC. per l’emperador August (un cop acabades les Guerres Càntabres 19 aC) en el marc general de reorganització del territori de la península Ibèrica i de la Pax Augusta. És una ciutat de nova fundació sense precedents romans (no es coneix un campament situat aquí abans de la Colònia). Es creu que hi havia un poblat iber proper de la tribu dels Laietans (possiblement a Montjuïc).
La ciutat es creà sobre un turó (que a l’edat mitjana s’anomenarà Mont Tàber) i recreava la Roma ideal quadrada, tot i que es veu retallada per adaptar-se al terreny.
Quant a l’orografia s’ha de tenir en compte que la ciutat es crea en un terreny fèrtil (el camp o Ager), proper al mar (recursos marins i comercials) i amb bones comunicacions (ramal costaner de la Via Augusta).
D’altra banda, serà una ciutat d’ús administratiu pels Oppida del voltant.
Nom:
La ciutat s’anomenava Colonia Ivlia Avgvsta Faventia Paterna Barcino (ho sabem per una placa que es conserva al Museu d’Història de Barcelona)
• Colonia: categoria de la ciutat. Fa referència al fet que els ciutadans de l’Oppidum de Barcino tenien els mateixos drets romans que els ciutadans de Roma;
• Ivlia i Avgvsta: fan referència al fundador de la ciutat i a la seva família adoptiva;
• Faventia: demana favors (coses bones) per la ciutat;
• Paterna: parla del pare de la ciutat.
Barcino: nom de la ciutat que, segons es creu, prové de la llatinització del nom iber del poblament proper BARKENO.
Restes de la ciutat conservats:
Arran de les obres dels anys 30 al barri gòtic, es van descobrir en el subsòl de la plaça del rei les restes de dues illes de cases de la ciutat de Barcino que contenien:
• un tros de muralla del segle I (muralla fundacional de pedra petita i irregulars amb torres circulars només a les portes i cantonades);
• restes d’una Fullonica (bugaderia per rentar la roba);
• restes d’un cardo minor (un tros de carrer);
• restes d’una Cetaria (lloc on es fa el salaó del peix);
• restes d’un celler de vi urbà;
Diverses clavegueres d'època romana
• el peristil molt danyat d’una domus;
• també es conserven en el museu objectes que s’hi van trobar.
A la part exterior, a l’actual ciutat de Barcelona es poden observar:
• grans trams de la muralla del segle IV (podem distingir-la de la del segle I, perquè està feta amb grans carreus regulars, a més a més, la muralla estava constituida per un total de 76 torres rectangulars, algunes encara conservades);
• 4 columnes del temple d’August (que es conserven dins del centre excursionista de Catalunya, al carrer Paradis);
• 4 arcs de l’aqüeducte que portava aigua del riu Besòs (a la plaça 8 de març);
• l’entrada d’aquest aqüeducte i de l’hipotètic aqüeducte que venia de Collserola (a la casa de l’Ardiaca, entre plaça de la catedral i carrer del Bisbe);
• les restes de les dues portes decumanes (al començament del carrer del Bisbe i al pati Llimona) de les quals només es conserva un dels 3 forats que conformarien la porta;
• una mica més allunyat conservem una Necròpolis de la ciutat (cementiri), situada a la plaça vila de Madrid (les necròpolis estan situades sempre fora del perímetre de la ciutat per llei i higiene).
Parts de ciutat romana que no conservem:
• El fòrum de la ciutat (pren part de la plaça Sant Jaume, Palau de la Generalitat i els edificis situats a la banda contrària del carrer del Bisbe, que és on hi ha les restes del temple): era una plaça porticada, que es troba a totes les ciutats de fundació romana i que es trobava a l’encreuament del Cardo Maximus (Nord-Sud) i el Decumanus Maximus (Est-Oest). Era el nucli polític (representat per la Cúria que feia d’ajuntament), social (la basílica que servia de jutjats) i religiós (temple);
• Carrer Cardo Maximus (coincideix amb els carrers actuals de Call i Baixada de Llibreteria);
• Carrer Decumanus Maximus (coincideix amb els actuals carrers de Bisbe, Ciutat i Regomir).
dijous, 19 de maig del 2011
Qui deia que les escultures no expresen? Molt divertithttp://www.blogger.com/img/blank.gif
Enllaç Classic Dance
Enllaç Classic Dance
dilluns, 16 de maig del 2011
Nou concert del cor Tessàlia.
És un concert-assaig US HO RECOMANO! pot ser molt interessant i divertit
CONCERT TESSÀLIA
A la pàgina teniu un google maps.
És un concert-assaig US HO RECOMANO! pot ser molt interessant i divertit
CONCERT TESSÀLIA
A la pàgina teniu un google maps.
dimecres, 4 de maig del 2011
Aigua romana 2, el Castellum Aquae
Continuem el viatge de l'aigua romana amb un Castellum Aquae.
Un cop l'aigua arribava a la ciutat gràcies a l'aqüeducte, aquesta s'havia de distribuir.
Vitruvi al de Architectura (8, 6, 1-2) ens en parla:
" Quan l'aqüeducte arribi a les muralles, es construeix una torre, i al costat de la torre, un receptacle triple per a rebre-hi l'aigua. A la torre es col·loquen tres canonades que distribueixen de manera uniforme l'aigua en els tres receptacles comunicats de manera que quan els dos dels extrems estan plens, l'aigua cau en el del mig. Així en el del mig, es connecten les conduccions que van a les basses i a les fonts, del segon surten les que van als banys públics [...] les que van a les cases privades surten del tercer, per tal d'evitar que en manqui per els usos públics [...] la raó per la qual he fet aquesta divisió rau en el fet que aquells que privadament condueixen l'aigua a casa seva, contribueixin amb un impost, al manteniment de l'aqüeducte, a través dels recaptadors d'impostos.
L'aigua, en arribar a l'estructura del Castellum aquae, es dipositava en les piscinae limariae. Aquestes piscines servien per distribuir l'aigua a la triplex inmisarium, amb els tres forats dels quals parla Vitruvi.
D'aquesta manera l'aigua es repartia a la ciutat de la següent manera:
1- Aigua per a les fonts públiques, d'accés a tota la població.
2- Aigua per a les termes, d'accés general en hores segons el sexe.
3- Aigua per a les cases particulars. Hi havia domus, les cases dels patricis romans, que es feien construir canonades de metall o ceràmica per tenir aigua corrent a casa.
És en aquestes cases privades on conservem objectes tan curiosos com les aixetes!
Pd. Les imatges corresponen a: El Castellum Aquae de Nîmes, una canonada de Pompeia i una aixeta que es conserva al MAC de Barcelona
Un cop l'aigua arribava a la ciutat gràcies a l'aqüeducte, aquesta s'havia de distribuir.
Vitruvi al de Architectura (8, 6, 1-2) ens en parla:
" Quan l'aqüeducte arribi a les muralles, es construeix una torre, i al costat de la torre, un receptacle triple per a rebre-hi l'aigua. A la torre es col·loquen tres canonades que distribueixen de manera uniforme l'aigua en els tres receptacles comunicats de manera que quan els dos dels extrems estan plens, l'aigua cau en el del mig. Així en el del mig, es connecten les conduccions que van a les basses i a les fonts, del segon surten les que van als banys públics [...] les que van a les cases privades surten del tercer, per tal d'evitar que en manqui per els usos públics [...] la raó per la qual he fet aquesta divisió rau en el fet que aquells que privadament condueixen l'aigua a casa seva, contribueixin amb un impost, al manteniment de l'aqüeducte, a través dels recaptadors d'impostos.
L'aigua, en arribar a l'estructura del Castellum aquae, es dipositava en les piscinae limariae. Aquestes piscines servien per distribuir l'aigua a la triplex inmisarium, amb els tres forats dels quals parla Vitruvi.
D'aquesta manera l'aigua es repartia a la ciutat de la següent manera:
1- Aigua per a les fonts públiques, d'accés a tota la població.
2- Aigua per a les termes, d'accés general en hores segons el sexe.
3- Aigua per a les cases particulars. Hi havia domus, les cases dels patricis romans, que es feien construir canonades de metall o ceràmica per tenir aigua corrent a casa.
És en aquestes cases privades on conservem objectes tan curiosos com les aixetes!
Pd. Les imatges corresponen a: El Castellum Aquae de Nîmes, una canonada de Pompeia i una aixeta que es conserva al MAC de Barcelona
Subscriure's a:
Missatges (Atom)