Un cop l'aigua arribava a la ciutat gràcies a l'aqüeducte, aquesta s'havia de distribuir.
Vitruvi al de Architectura (8, 6, 1-2) ens en parla:
" Quan l'aqüeducte arribi a les muralles, es construeix una torre, i al costat de la torre, un receptacle triple per a rebre-hi l'aigua. A la torre es col·loquen tres canonades que distribueixen de manera uniforme l'aigua en els tres receptacles comunicats de manera que quan els dos dels extrems estan plens, l'aigua cau en el del mig. Així en el del mig, es connecten les conduccions que van a les basses i a les fonts, del segon surten les que van als banys públics [...] les que van a les cases privades surten del tercer, per tal d'evitar que en manqui per els usos públics [...] la raó per la qual he fet aquesta divisió rau en el fet que aquells que privadament condueixen l'aigua a casa seva, contribueixin amb un impost, al manteniment de l'aqüeducte, a través dels recaptadors d'impostos.
L'aigua, en arribar a l'estructura del Castellum aquae, es dipositava en les piscinae limariae. Aquestes piscines servien per distribuir l'aigua a la triplex inmisarium, amb els tres forats dels quals parla Vitruvi.
D'aquesta manera l'aigua es repartia a la ciutat de la següent manera:
1- Aigua per a les fonts públiques, d'accés a tota la població.
2- Aigua per a les termes, d'accés general en hores segons el sexe.
3- Aigua per a les cases particulars. Hi havia domus, les cases dels patricis romans, que es feien construir canonades de metall o ceràmica per tenir aigua corrent a casa.
És en aquestes cases privades on conservem objectes tan curiosos com les aixetes!
Pd. Les imatges corresponen a: El Castellum Aquae de Nîmes, una canonada de Pompeia i una aixeta que es conserva al MAC de Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada