Els aqüeductes són carreteres d'aigua. Com totes les grans infraestructures romanes les construïen i ingeniaven des de l'exèrcit.
Ens les hem d'imaginar com les nostres carreteres pels cotxes:
1-s'adapten al terreny
2-en ocasions van per sobre terra
3-en ocasions tenim túnels per dintre la terra
4-en ocasions, per salvar una vall, construïm ponts.
Són canalitzacions cobertes per mantenir neta l'aigua, ja que és aigua de boca (per beure) i per mantenir la temperatura de l'aigua, protegint així les seves qualitats. Aquestes vies d'aigua recorren llargs trajectes per portar aigua de qualitat a les ciutats. L'aqüeducte de Barcino recorre 11km des de Montcada fins a la porta decumana, a l'actual Plaça Nova.
Ara bé, com arriba l'aigua? L'aqüeducte funciona amb aigua rodada: significa que en cap moment del trajecte a l'aigua se li aplica velocitat mitjançant una màquina. I com ho feien? Els aqüeductes mantenen un grau d'inclinació continuu, així sempre tenim pendent per donar força a l'aigua.
En el seu darrer tram, l'aqüeducte pren la forma de pont, potser la part més coneguda d'aquestes vies d'aigua. El per què és molt senzill: es construïen aquests ponts, perquè es necessitava donar alçada a l'aigua per distribuir-la dins de la ciutat.
Us deixo un link d'una reconstrucció en 3D que personalment trobo magnífica. Si aneu al minut 7:50' veureu com seria un aqüeducte, el de Claudi, que il·lustra l'explicació que s'ha fet de com funciona un aqüeducte romà.
Gaudiu de l'enllaç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada