Resum Barcino per la Sele

Com que els examens de la selectivitat estan tan aprop us ofereixo un resumet de coses que s'han de saber SÍ O SÍ de Barcino.
Espero us sigui útil

Fundació:

Barcino va ser fundada entre el 15 i el 13 aC. per l’emperador August (un cop acabades les Guerres Càntabres 19 aC) en el marc general de reorganització del territori de la península Ibèrica i de la Pax Augusta. És una ciutat de nova fundació sense precedents romans (no es coneix un campament situat aquí abans de la Colònia). Es creu que hi havia un poblat iber proper de la tribu dels Laietans (possiblement a Montjuïc).

La ciutat es creà sobre un turó (que a l’edat mitjana s’anomenarà Mont Tàber) i recreava la Roma ideal quadrada, tot i que es veu retallada per adaptar-se al terreny.

Quant a l’orografia s’ha de tenir en compte que la ciutat es crea en un terreny fèrtil (el camp o Ager), proper al mar (recursos marins i comercials) i amb bones comunicacions (ramal costaner de la Via Augusta).

D’altra banda, serà una ciutat d’ús administratiu pels Oppida del voltant.


Nom:

La ciutat s’anomenava Colonia Ivlia Avgvsta Faventia Paterna Barcino (ho sabem per una placa que es conserva al Museu d’Història de Barcelona)

• Colonia: categoria de la ciutat. Fa referència al fet que els ciutadans de l’Oppidum de Barcino tenien els mateixos drets romans que els ciutadans de Roma;
• Ivlia i Avgvsta: fan referència al fundador de la ciutat i a la seva família adoptiva;
• Faventia: demana favors (coses bones) per la ciutat;
• Paterna: parla del pare de la ciutat.

Barcino: nom de la ciutat que, segons es creu, prové de la llatinització del nom iber del poblament proper BARKENO.

Restes de la ciutat conservats:

Arran de les obres dels anys 30 al barri gòtic, es van descobrir en el subsòl de la plaça del rei les restes de dues illes de cases de la ciutat de Barcino que contenien:
• un tros de muralla del segle I (muralla fundacional de pedra petita i irregulars amb torres circulars només a les portes i cantonades);
• restes d’una Fullonica (bugaderia per rentar la roba);
• restes d’un cardo minor (un tros de carrer);
• restes d’una Cetaria (lloc on es fa el salaó del peix);
• restes d’un celler de vi urbà;
Diverses clavegueres d'època romana
• el peristil molt danyat d’una domus;
• també es conserven en el museu objectes que s’hi van trobar.

A la part exterior, a l’actual ciutat de Barcelona es poden observar:
• grans trams de la muralla del segle IV (podem distingir-la de la del segle I, perquè està feta amb grans carreus regulars, a més a més, la muralla estava constituida per un total de 76 torres rectangulars, algunes encara conservades);
• 4 columnes del temple d’August (que es conserven dins del centre excursionista de Catalunya, al carrer Paradis);
• 4 arcs de l’aqüeducte que portava aigua del riu Besòs (a la plaça 8 de març);
• l’entrada d’aquest aqüeducte i de l’hipotètic aqüeducte que venia de Collserola (a la casa de l’Ardiaca, entre plaça de la catedral i carrer del Bisbe);
• les restes de les dues portes decumanes (al començament del carrer del Bisbe i al pati Llimona) de les quals només es conserva un dels 3 forats que conformarien la porta;
• una mica més allunyat conservem una Necròpolis de la ciutat (cementiri), situada a la plaça vila de Madrid (les necròpolis estan situades sempre fora del perímetre de la ciutat per llei i higiene).

Parts de ciutat romana que no conservem:

• El fòrum de la ciutat (pren part de la plaça Sant Jaume, Palau de la Generalitat i els edificis situats a la banda contrària del carrer del Bisbe, que és on hi ha les restes del temple): era una plaça porticada, que es troba a totes les ciutats de fundació romana i que es trobava a l’encreuament del Cardo Maximus (Nord-Sud) i el Decumanus Maximus (Est-Oest). Era el nucli polític (representat per la Cúria que feia d’ajuntament), social (la basílica que servia de jutjats) i religiós (temple);
• Carrer Cardo Maximus (coincideix amb els carrers actuals de Call i Baixada de Llibreteria);
• Carrer Decumanus Maximus (coincideix amb els actuals carrers de Bisbe, Ciutat i Regomir).